Síntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5

En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x. Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda. Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra, sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi. S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda. El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX), tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més, permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules sintetitzades

Cirugía robótica en patología quirúrgica benigna y maligna: urología, cirugía general y digestiva, cirugía cardiotorácica, ginecología, endocrinología, oftalmología y cirugía de cabeza y cuello. Capítulo II: cirugía urológica, ginecológica, general y digestiva

Cirurgia robòtica; Tècniques quirúrgiques; InnovacióCirugía robótica; Técnicas quirúrgicas; InnovaciónRobotic surgery; Surgical techniques; InnovationS'ha avaluat, de manera específica, l’eficàcia o l’efectivitat, la seguretat i l’eficiència de la cirurgia assistida per robot en comparació amb la cirurgia oberta o la cirurgia laparoscòpica en un grup d’indicacions de patologia benigna o maligna en les especialitats de cirurgia urològica, ginecològica i general i digestiva. De manera addicional, s’ha analitzat l’activitat de la cirurgia robòtica a Espanya per a les indicacions ginecològiques en els últims cinc anys.Se ha evaluado, de forma específica, la eficacia o la efectividad, la seguridad y la eficiencia de la cirugía asistida por robot en comparación con la cirugía abierta o la cirugía laparoscópica en un grupo de indicaciones de patología benigna o maligna en las especialidades de cirugía urológica, ginecológica y general y digestiva. De forma adicional, se ha analizado la actividad de la cirugía robótica en España para las indicaciones ginecológicas en los últimos cinco años.The aim of the study is to determine whether robot-assisted surgery has sufficient evidence to be included in the common portfolio of the UK NHS healthcare services. To this end, the efficacy or effectiveness, safety and efficiency of robot-assisted surgery compared to open surgery or laparoscopic surgery in a group of indications of benign or malignant pathology in the specialities of urological, gynaecological and general and digestive surgery has been specifically evaluated. In addition, the activity of robotic surgery in Spain for gynaecological indications in the last five years has been analysed.Este documento ha sido realizado por la Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya en el marco de la financiación del Ministerio de Sanidad para el desarrollo de las actividades del Plan anual de Trabajo de la Red Española de Agencias de Evaluación de Tecnologías Sanitarias y Prestaciones del SNS, aprobado en el Pleno del Consejo Interterritorial del SNS de 28 de octubre de 2020 (conforme al Acuerdo del Consejo de Ministros de 9 de diciembre de 2020)

Current clinical spectrum of common variable immunodeficiency in Spain: The multicentric nationwide GTEM-SEMI-CVID registry

Common variable immunodeficiency (CVID) constitutes a heterogenic group of primary immunodeficiency disorders with a wide-ranging clinical spectrum. CVID-associated non-infectious morbidity constitutes a major challenge requiring a full understanding of its pathophysiology and its clinical importance and global variability, especially considering the broad clinical, genetic, and regional heterogeneity of CVID disorders. This work aimed to develop a nationwide, multicenter, retrospective study over a 3-year period describing epidemiological, clinical, laboratory, therapeutic, and prognostic features of 250 CVID patients in Spain. The mean diagnostic delay was around 10 years and most patients initially presented with infectious complications followed by non-infectious immune disorders. However, infectious diseases were not the main cause of morbimortality. Non-infectious lung disease was extraordinarily frequent in our registry affecting approximately 60% of the patients. More than one-third of the patients in our cohort showed lymphadenopathies and splenomegaly in their follow-up, and more than 33% presented immune cytopenias, especially Evans' syndrome. Gastrointestinal disease was observed in more than 40% of the patients. Among biopsied organs in our cohort, benign lymphoproliferation was the principal histopathological alteration. Reaching 15.26%, the global prevalence of cancer in our registry was one of the highest reported to date, with non-Hodgkin B lymphoma being the most frequent. These data emphasize the importance of basic and translational research delving into the pathophysiological pathways involved in immune dysregulation and diffuse lymphocytic infiltration. This would reveal new tailored strategies to reduce immune complications, and the associated healthcare burden, and ensure a better quality of life for CVID patients

Estudi termo- i magneto-mecànic d'aliatges amb memòria de forma ferromagnètics Ni-Fe-Ga

L'interès dels aliatges amb memòria de forma ferromagnètics (FSMA), atesa la seva capacitat de poder donar lloc a grans deformacions per aplicació d'un camp magnètic. Els aliatges amb memòria de forma tenen unes propietats mecàniques molt singulars que s'associen a una transformació de fase, coneguda com a transformació martensítica.Els aliatges Ni-Mn-Ga són els que primer es varen desenvolupar dins del camp dels FSMA, però a causa la seva elevada fragilitat, s'està treballant en altres composicions, entre d'altres el Ni-Fe-Ga, etcEn el present treball s'ha dut a terme una caracterització de tipus mecànica d'aliatges poli- i monocristal·lins, en la que, a part d'una caracterització més fonamental, s'ha aprofundit en l'efecte dels precipitats en la tenacitat del material.En la darrera part de la tesi es va aconseguir induir la deformació per camp magnètic d'un aliatge Ni-Fe-Ga-Co, assistint amb una tensió mecànica perpendicular al camp, en una martensita no modulada

Síntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5

En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x. Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda. Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra, sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi. S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda. El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX), tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més, permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules sintetitzades

Estudi termo-i magneto-mecànic d’aliatges amb memòria de forma ferromagnètics Ni-Fe-Ga

L’interès dels aliatges amb memòria de forma ferromagnètics (FSMA), atesa la seva capacitat de poder donar lloc a grans deformacions per aplicació d’un camp magnètic. Els aliatges amb memòria de forma tenen unes propietats mecàniques molt singulars que s’associen a una transformació de fase, coneguda com a transformació martensítica. Els aliatges Ni-Mn-Ga són els que primer es varen desenvolupar dins del camp dels FSMA, però a causa la seva elevada fragilitat, s’està treballant en altres composicions, entre d’altres el Ni-Fe-Ga, etc En el present treball s’ha dut a terme una caracterització de tipus mecànica d’aliatges poli- i monocristal•lins, en la que, a part d’una caracterització més fonamental, s’ha aprofundit en l’efecte dels precipitats en la tenacitat del material. En la darrera part de la tesi es va aconseguir induir la deformació per camp magnètic d’un aliatge Ni-Fe-Ga-Co, assistint amb una tensió mecànica perpendicular al camp, en una martensita no modulada

Síntesi i caracterització de partícules nanomètriques de Y2BaCuO5

En aquest treball es pretén determinar les condicions de T-t de calcinació necessàries per a obtenir partícules de fase verda (Y2BaCuO5) de grandària nanomètrica, mitjançant el mètode de combustió en gels. El Y2BaCuO5 és un precursor àmpliament utilitzat en la síntesi del superconductor d’alta temperatura YBa2Cu3O7-x. Els mètodes ceràmics convencionals no permeten assolir les esmentades grandàries de partícula, ja que no és possible reduir la grandària de la pols de partida, habitualment de grandària micromètrica. D’aquesta forma es fa necessari utilitzar mètodes ceràmics més avançats, com ara el mètode de combustió de gels. Mitjançant el mètode de síntesi de combustió en gels, el material de partida és una dispersió de cations retinguts en una xarxa polimèrica. En provocar l’autocombustió del polímer, per diferents vies, la calor generada en el sistema activarà la reacció química que donarà lloc a la formació de la fase verda. Hi ha alguns processos que tenen lloc en estat sòlid que cal afavorir (acceleració de difusió en estat sòlid, descarbonatació, …) i altres que cal evitar (creixement de gra, sinterització,...). Així, és important tenir un coneixement previ de la dependència del temps i la temperatura en les relacions cinètiques i termodinàmiques que regeixen aquests processos, per tal d’optimitzar els paràmetres T-t en la síntesi. S’han utilitzat tres vies diferents per a provocar l’autocombustió. Dos d’aquests, la irradiació amb microones i injecció d’aire calent, permetran assolir temperatures elevades durant temps molt curts. L’altra via, la calcinació, en que la temperatura és més fàcilment controlable, els temps de reacció seran més llargs. Aquesta darrera via permet obtenir uns resultats força satisfactoris, ja que condueix a la formació de partícules de fase verda de grandària nanomètrica, mentre que les dues primeres vies, tot i que s’arriben a activar determinades reaccions químiques en el sistema, no es forma la fase verda. El control de l’avenç de la reacció s’ha dut a terme per difracció de pols de raigs X (DRX), tècnica que permet identificar les fases formades en cada tractament tèrmic, i que, a més, permet estimar la grandària del cristall. En segon lloc, es va utilitzar la microscòpia electrònica d’escombrat (SEM) per mesurar directament el grandària de les partícules sintetitzades

Aixecament a gran escala del jaciment arqueològic de l'Esquerda

Aquest projecte consisteix en fer per una banda, un aixecament a petita escala per mètodes topogràfic, d’un jaciment arqueològic (l’Esquerda) de Roda de Ter, situat en un meandre del riu Ter amb una extensió d’unes 3 Ha., i per l’altre, un aixecament de les estructures de més alçat per fotogrametria terrestre

Aixecament a gran escala del jaciment arqueològic de l'Esquerda

Aquest projecte consisteix en fer per una banda, un aixecament a petita escala per mètodes topogràfic, d’un jaciment arqueològic (l’Esquerda) de Roda de Ter, situat en un meandre del riu Ter amb una extensió d’unes 3 Ha., i per l’altre, un aixecament de les estructures de més alçat per fotogrametria terrestre